23 de novembre de 2021
L’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona va iniciar fa cinc anys una línia d’investigació sobre els entorns alimentaris locals a l’àrea metropolitana i la ciutat de Barcelona. Avui, 18 de novembre, n’ha presentat els resultats, juntament amb altres investigadors especialitzats, en la jornada “Entorns alimentaris locals: com influeixen en la dieta i la salut de la població”.
Ricard Gomà, director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB); Álvaro Porro, comissionat d’Economia Social, Desenvolupament local i Política Alimentària de l’Ajuntament de Barcelona; Àngels Santigosa, cap d’estudis de l’Ajuntament de Barcelona, i Salvador Milà, director de l’Àrea de Presidència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han inaugurat la jornada online, que té lloc en el marc de Barcelona, Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible.
El comissionat Álvaro Porro ha destacat la importància que, des de la política pública, s’avanci per afavorir entorns alimentaris de qualitat, creant contextos que promocionin el consum cap a diferents tipus de productes i dietes saludables. “El nombre d’infants a Barcelona amb sobrepès ha crescut un 13%”, ha alertat. També ha manifestat que cal reconciliar la relació entre el món urbà i el món rural, ja que en els últims 25 anys s’ha perdut una quarta part del sector primari i un 35% de la renda agrària. Al seu torn, Salvador Milà, ha comentat que el ciutadà pren, de mitjana, unes cent decisions diàries que no estan basades en la millor informació, sinó que estan altament influïdes per la publicitat, per l’establiment on compra o per les seves dificultats econòmiques.
Elena Domene, investigadora de l’Àrea de Sostenibilitat Urbana de l’IERMB, ha definit així el concepte d’entorns alimentaris: “la gamma d’aliments disponibles, assequibles, convenients i desitjables per a les persones en un context determinat”. Tant ella com la Marta Garcia, també investigadora a l’IERMB, han exposat la seva recerca sobre l’oferta i repartiment d’establiments alimentaris a Barcelona. Domene s’ha fixat en la concentració total d’establiments i la presència de “deserts alimentaris”, és a dir, les zones amb baixa accessibilitat a establiments amb producte fresc i amb rendes baixes (més que la mediana de la ciutat). Ha argumentat que els deserts alimentaris s’han d’abordar multidisciplinàriament, no només en l’àmbit de la comunicació i la divulgació, sinó també des del polític, urbanístic i social.
Catalina Ondoño, investigadora de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, ha presentat una recerca que es fixa en la proximitat entre establiments de menjar ràpid i poc saludable als centres educatius, fent la distinció entre centres concertats i centres públics. Ondoño ha conclòs que les escoles públiques estan més a prop d’establiments no saludables que les concertades.
Finalment, Manuel Franco, investigador de la Universitat d’Alcalà i la Universitat Johns Hopkins, ha assegurat que la salut urbana ha de ser un tema polític, i Ariadna Pinar i Jordi Júlvez, investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, han exposat els resultats de l’estudi “La dieta saludable per al desenvolupament neuropsicològic del nen/a”.
