Mercat de la MercÚ

Mercat de la MercÚ

Les llars incrementen les seves compres d'aliments en supermercats i botigues tradicionals

20 de maig de 2020

L'Anàlisi de Consum en la Llar, del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, corresponent a la setmana 19 d'enguany (del 4 al 10 de maig) ha detectat un increment de les compres de productes d'alimentació del 30,6% respecte a la mateixa setmana de l'any 2019, així com una pujada del 6,8% en comparació amb la setmana anterior.

En aquesta vuitena setmana després de la declaració de l'estat d'alarma per a fer front a la crisi sanitària de la COVID-19, el creixement interanual és generalitzat en tots els aliments, amb un augment superior a la mitjana en el consum de carn d'oví (+64,5%). Aquesta és la tercera setmana consecutiva amb una alça superior a la mesura de total d'alimentació, si bé el volum adquirit en aquesta setmana és sensiblement inferior al registrat la setmana anterior (-15%).

Els productes de la pesca també ocupen un lloc destacat en la cistella de la compra dels espanyols, amb increments interanuals del 32% en peix fresc, del 67% en peix congelat i del 33% en conserves de peix.

També augmenta el volum de compra de fruites i hortalisses, tant fresques com transformades, en relació amb l'any 2019, així com amb la setmana prèvia.

Així mateix, creix el consum d'arròs i pastes, encara que no presenten repunts tan elevats com en les primeres setmanes de confinament. Una cosa similar ocorre amb els llegums, que també registra creixements interanuals, però s'ha comprat menys volum que en la setmana anterior.

Mentrestant, l'increment de la compra de farines i sèmoles no ha impedit que s'hagin produït majors vendes de pa, que creix un 21,5% en relació a 2019 i un 8,3% sobre la setmana 18.

Altres productes dels quals s'adquireix major quantitat en aquesta setmana enfront de la mateixa de l'any anterior són els ous (+42,1%) i el total d'olis d'oliva (+36,4%). S'observa igualment major compra de begudes en general i productes com a snacks, olives, adobats, xocolates o cafès/infusions.

L'evolució de setmanes passades indica que seguiran importants creixements interanuals de consum en la llar mentre es mantingui el confinament i no sigui possible consumir fora de casa. Per això, determinades categories de productes -el consum majoritari dels quals es realitzava abans fora de la llar- es compren més que l'any passat per a consumir a casa, encara que sense arribar a compensar el consum que abans es realitzava en el canal Horeca.

D'altra banda, els supermercats i botigues tradicionals continuen amb augments aquesta setmana per sobre de la mitjana (+36,7% i 34,8%, respectivament). Les compres per Internet mostren creixements significatius, encara que el volum adquirit aquesta setmana és una mica inferior a la precedent. L'hipermercat és el canal dinàmic que, encara que amb creixements, no aconsegueix una evolució tan positiva com la resta de llocs de compra.

Per zones geogràfiques, destaquen aquesta setmana el Sud i Nord peninsular amb majors repunts de compra en les llars. Entre les comunitats autònomes amb creixements més significatius aquesta setmana es troben Navarra, Múrcia, Extremadura i Balears, mentre que Galícia i Comunitat Valenciana han tingut una evolució més continguda.

Metodologia del panell de consum alimentari (Consum en llars)

El panell de consum alimentari en llars (panell de compres), estudi del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació inclòs en el Pla Estadístic Nacional, té per objecte conèixer la demanda directa d'aliments en les llars espanyoles (consum en llars), mitjançant la recollida i l'anàlisi de manera sistemàtica de la informació del que compren els espanyols per al seu consum en la llar, quant els costa i quan i on el compren, investigant les diferències dels hàbits de compra de les llars segons la seva diferent situació geogràfica i els diversos factors que caracteritzen a les famílies espanyoles. Per a això s'aplica la següent metodologia:

Totes les llars de la península, Balears i Canàries, sense incloure Ceuta i Melilla (18.716.109 en 2020 i 18.582.890 en 2019).

Quan es parla de llar, s'entén com a tal a la persona o conjunt de persones que ocupen en comú un habitatge familiar o part d'ella, que consumeixen aliments i altres béns amb càrrec a un mateix pressupost.

En algunes categories d'aliments i begudes cal tenir en compte el pes que tradicionalment tenen en el canal d'hostaleria i restauració que és major que en el canal del consum en llars. Cal advertir que encara que hi hagi increments de compra en les llars més pronunciades enfront del mateix període de l'any anterior, aquests increment no suposen una recuperació del consum total (llars+fora de la llar).

Mostra: 12.500 llars que registren diàriament les seves compres amb un lector òptic. L'elecció d'aquesta mostra és a l'atzar amb un mètode de dues etapes. En la primera se seleccionen els punts de sondeig en funció de la grandària de les poblacions per a cadascuna de les regions. En la segona, se selecciona els col·laboradors en cadascun dels punts triats. El sistema de recollida d'informació és a través de lector de codi de barres.

Els criteris de segmentació de les llars sobre els quals és possible realitzar l'anàlisi de comportament de compra en el seguiment setmanal són les zones geogràfiques i comunitats autònomes.

Per a cada compra realitzada, la llar informa de l'establiment en el qual ha adquirit el producte el que permet conèixer la importància dels diferents tipus d'establiments en la distribució final. Els establiments considerats són els següents:

  • Hipermercat
  • Supermercat / Autoservei
  • Botiga descompte
  • B. Tradicional: peixateries, carnisseries / xarcuteries, lleteries, herboristeries, botigues de congelats, mercats i places, fleques, bars / cellers, farmàcies, verduleries / fruiteries, botigues d'alimentació / comestibles i ultramarins.
  • Altres canals: economats / cooperatives, venda a domicili, mercats ambulants, autoconsum, compres directes al productor, resta (inclou comerç electrònic).

Generalitat de Catalunya

Carregant...
x
X