27 de gener de 2020
Els mercats municipals de Barcelona, que componen la xarxa més gran d’Europa, gaudeixen de bona salut segons l’últim informe de Comerç de Barcelona (2018), presentat aquest mes de gener. El 77% de les persones usuàries es mostren “molt o força satisfetes” amb els mercats de la ciutat. Els principals motius de satisfacció que expliquen les persones enquestades són la qualitat dels productes (29,9%), el tracte i l’atenció (28,0%), i el poder-hi trobar de tot (18,2%).
Pel que fa als hàbits de consum, el 62,2% de la ciutadania afirma que sol anar a comprar al mercat, mentre que un 30,6% diu que no ho fa. En aquest sentit, els mercats continuen sent la primera opció quan es tracti de comprar aliments frescos (34,4%), i la segona opció pel que fa a l’alimentació i altres productes d’ús quotidià (16,4%). Únicament els supermercats se situen per davant dels mercats en aquest aspecte. A més, els ciutadans també col·loquen els mercats municipals com la segona millor opció pel que fa als establiments on se senten més ben atesos (21,9%). Només les botigues de barri i les botigues especialitzades estan més ben valorades en aquesta qüestió.
Barcelona té 39 mercats municipals alimentaris i 3 de no alimentaris, distribuïts entre els 10 districtes de la ciutat. Entre tots agrupen 2.191 establiments, dels quals 1.472 (67,2%) són de productes alimentaris i 719 (32,8%) de productes no alimentaris. Tot plegat representa una superfície comercial en parades de 63.217 m2, una superfície comercial de planta de 117.400 m2 i una superfície total construïda de 278.670 m2 .
Els mercats pioners en sostenibilitat
El 77,4% dels establiments d’alimentació diuen que prenen mesures sobre el malbaratament alimentari; el 63,2% asseguren que potencien els productes a granel; el 61,7% els productes locals, de proximitat i de kilòmetre zero; el 54,2% els productes amb data de caducitat propera, i el 36,5% els productes ecològics. Els establiments d’alimentació de mercats asseguren ser més actius en totes aquestes qüestions que els establiments d’alimentació no mercats. A més, entre el 2017 i el 2018 els mercats han augmentat les seves mesures respecte al malbaratament (+12,1 punts).
